I després de l’Auditori vaig tornar al BarnaSants per poder tornar a escoltar la tendresa des de la veu d’en Jabier Muguruza i el seu konplizeak.
I al final del concert, el vaig esperar. Després de la peregrinació cap al seu camerí de coneguts i fans, ja ningú quedava al vell Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet. A quarts de dotze només un parell de tècnics recollien.
Va surtir en Jabier i em va rebre amb una amabilitat i cordialitat que li vaig agrair infinitament.
Un creuament d’impressions i una foto. Li vaig confesar que si parlo una mica d’euscar, que si em vaig enamorar de Euskal Herria i de la seva cultura, va ser gràcies a ell qui em fa de profesor tot emocionant-me.
Gràcies Jabier. De tot cor.
I al final del concert, el vaig esperar. Després de la peregrinació cap al seu camerí de coneguts i fans, ja ningú quedava al vell Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet. A quarts de dotze només un parell de tècnics recollien.
Va surtir en Jabier i em va rebre amb una amabilitat i cordialitat que li vaig agrair infinitament.
Un creuament d’impressions i una foto. Li vaig confesar que si parlo una mica d’euscar, que si em vaig enamorar de Euskal Herria i de la seva cultura, va ser gràcies a ell qui em fa de profesor tot emocionant-me.
Gràcies Jabier. De tot cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada