Final de la Temporada d’opera al Gran Teatre del Liceu amb una obra major de Txaikosvki : la dama de piques. De fet, és una reposició doncs aquesta producció es va poder veure al Teatre en anteriors temporades.Abans vàrem poder veure una obra prescindible , El Jugador, i aquest juliol una sarsuela amb Josep Bros que no compta amb el meu beneplàcit.
Aquesta “Pikovaia dama” dirigida per un encertat Michael Broder és la definició de manual del que ha de ser una òpera per a tots els gustos. Broder demostra un domini de la partitura exepcionalment bo amb uns tempos i sonoritat mesurada. El Diretor musical signa una exce.lent execució sense ser la seva millor carta de presentació. No obstant vaig trobar una obertura un pel lenta i un primer acte on l’orquestra semblava no agafa el ritme però el segon i tercer acte va ser demolador. Llàstima que el Director Musical del Teatre dirigeixi tan poques funcions la temporada vinent.
I és que la partitura és dolça amb molts tocs Mozartians, fet no casual, i potser és una de les óperes ruses més digeribles pel gran públic.
Ja es va anunciar que el tenor Ben Heppner es va retirar de la producció als assajos i el seu substitut, Misha Didyk, debutà al Liceu amb un Notable alt i que ha fet doblet amb El Jugador.
Breu personatge de Edwa Podles en el paper de comtessa. Que podem dir d’aquesta extraordinària i atípica cantant. Doncs que malgrat l’edat la seva particular veu està intacta.
Cal passar les gravacions de Podles a les escoles de música perquè demostra que es pot cantar diferent però molt bé. I una bonica, molt bonica veu la de Emily Magee en el paper de Lisa. La resta del repartiment,incloent ballarins, van estar a un molt alt nivell.
La dramaturgia i posada en escena de Deflo és de manual d’òpera. Clàssica, totalment alineada amb el llibret , acolorida, viva i sense extravagàncies.
En definitiva un opera per disfrutar i per entndre de que va això del món operístic. Excel.lent sense ser matricula d’Honor.
Final de Temporada on esperem ja la propera amb una funció inaugural d’infart : Carmen de Bizet sota la direcció del meu “odiat” Calixto Bieito. Però això serà un altre història…
Aquesta “Pikovaia dama” dirigida per un encertat Michael Broder és la definició de manual del que ha de ser una òpera per a tots els gustos. Broder demostra un domini de la partitura exepcionalment bo amb uns tempos i sonoritat mesurada. El Diretor musical signa una exce.lent execució sense ser la seva millor carta de presentació. No obstant vaig trobar una obertura un pel lenta i un primer acte on l’orquestra semblava no agafa el ritme però el segon i tercer acte va ser demolador. Llàstima que el Director Musical del Teatre dirigeixi tan poques funcions la temporada vinent.
I és que la partitura és dolça amb molts tocs Mozartians, fet no casual, i potser és una de les óperes ruses més digeribles pel gran públic.
Ja es va anunciar que el tenor Ben Heppner es va retirar de la producció als assajos i el seu substitut, Misha Didyk, debutà al Liceu amb un Notable alt i que ha fet doblet amb El Jugador.
Breu personatge de Edwa Podles en el paper de comtessa. Que podem dir d’aquesta extraordinària i atípica cantant. Doncs que malgrat l’edat la seva particular veu està intacta.
Cal passar les gravacions de Podles a les escoles de música perquè demostra que es pot cantar diferent però molt bé. I una bonica, molt bonica veu la de Emily Magee en el paper de Lisa. La resta del repartiment,incloent ballarins, van estar a un molt alt nivell.
La dramaturgia i posada en escena de Deflo és de manual d’òpera. Clàssica, totalment alineada amb el llibret , acolorida, viva i sense extravagàncies.
En definitiva un opera per disfrutar i per entndre de que va això del món operístic. Excel.lent sense ser matricula d’Honor.
Final de Temporada on esperem ja la propera amb una funció inaugural d’infart : Carmen de Bizet sota la direcció del meu “odiat” Calixto Bieito. Però això serà un altre història…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada