Carmen de Bizet : Gran Teatre del Liceu (01/10/2010)

(primer acte de Carmen)

Obrim la temporada del Gran Teatre amb una de les obres que potser conté la col.lecció de fragments més famosos del gènere. L’Opera Carmen , sense ser grandioloqüent, és una excel.lent peça que conté unes pàgines musicals plenes d’emoció i sensibilitat.


Podem dir que en el cas d’aquesta representació el repartiment va posar l’òpera en la seva màxima expressió . Doncs podem dir que Roberto Alagna, Don José, és un dels millors tenors que he sentit mai al Teatre. Enrera queden els seus divinismes com l’abandonament, a mitja en funció, a l’Sacala de Milà davant els xiulets que el respectable li van dedicar, i en aquesta ocasió el vam veure molt centrat.

Molt bé Carmen, Beatrice Uria-Monzon sobretot en la veu perquè molt bo també el seu grau d’interpretació dotant el personatge de força i erotisme mesurat que reclama el paper. No em va agradar gens la soprano,Marina Poplavskaya, en el paper de Micaela (no la vull més al teatre). Aquest és un paper adient per Ainhoa Garmendia que fa aquest rol en el segon cast (veurem que tal ho fa) o si més no per Maria Bayo.

La direcció musical a càrreg de Marc Piollet mesurada i correcte sense brillar en excés. Sí que ho va fer Jose Luis Basso que va fer brillar,i molt al Corus del Teatre que va fer un paper inmens malgrat les ratallades presupustàries.

Finalment la dramaturgia de Calixto Bieito. Potser a la seva vida personal és un home molt centrat, però a la vida artística aquest senyor està molt malament del cap. Un cop cobert l’objectiu de provocar, que hi queda? Doncs la brutícia del seu art (¿¿??). A més de ser repetitiu, gruller, nefast, no tenir ni idea què és la òpera i què significa.Aquest senyor hauria de estar matxacat a nivell professional i si vol fer porqueries que les faci, però no amb les partitures.
“Gràcies” Joan Matabosch (segurament Bieito és amic teu) per permetre destrossar una òpera tan sensible i demoladora i per fer passar als abonats pel tub.
Com anécdota curiosa, el tercer acte s’inicia amb una gran Toro Osborne a l’escenari un torer desputllat. “Ole , tus huevos” va cridar un espectador tot fent bufa de la porqueria visual. Per ficar-los a tots al manicomi.
En resum, un gran espectacle musical destrossat per la banda plàstica. Veurem que passa amb el Lulu de Berg.