Música nova de Lluís Llach al TNC. Aquest és el meu alicient per acostar-me al Nacional i veure el treball dirigit per Lluís Danès anomenat “Llits”.
L’excusa de l’argument és que moltes coses importants ens pasen al llit (naixem, morim, sommiem)…sí, un concepte molt alegòric.
L’espectacle dura 1 hora i 20 minuts. Però jo diria que anavem a la velocitat de la llum perquè el temps es dilatava, ja que l’espectacle a la mitja hora ja em feia fora de la sala. Perquè amics , “Llits” és a tots els nivells i consideracions una cosa infumable, intractable i una autèntica pallissa.
L’obra de caire circenc (els números són una imitació barata del bon circ) té com a protagonista en Lectus , un individu que “explica” les aventures de llits. Però clar comencem malament quan és un Albert Pla qui ho interpreta. Aquest sabadellenc que sembla un retardat mental drogadicte fa el que pot. Per cert, algú m’hauria de dir que dimonis li veuen a aquest personatge tan nefast com a cantant i compositor. Em sembla un insult musical.
La cosa està ajudada per una Lidia Pujol que sembla sortida d’Operación Triunfo i diveros artistes de circ, que com us deia d’allò normalet.
Una escenografia a base de matalassos i llits acaben d’arrodonir el que diuen (i no tenen vergonya) que és un espectacle familiar.
En quan a la part musical, té dos moments preciosos (uns 5 minuts?) molt llachians. La resta refregits (una interpretació de “Roda” i un corus del pont de mar blava) i música que intenta ser circenca. La part recitada, a carreg de les lletres fetes per en Feliu Ventura (no fare comentaris) ho acaben “d’arreglar”.
Conclusió : molt malament. Però la gent ho aplaudeix tot….Algú sap com fer que em tornin els diners després d’una presa de pel?
No, Lluís, no és això el que volem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada