Homenatge a Lou Reed

Lou Reed fa el proper 2 de març la respectable xifra de 68 anys.
Molt coneixedor de la seva obra, la seva biografia i les seves polèmiques puc dir que aquest tipus peculiar, ecleptic i introvertit és el meu músic preferit de la música pop-rock a nivell internacional/mundial.
Lou va creixer a Nova York.Diu ell mateix que si li punxen veuran Nova York a la seva sang i el seu ADN. Malgrat ser un novaiorkes de mena poca gent a la seva terra el coneix. Viu en un superatic a la vora del riu Hudson juntament amb la seva dona i parella des de fa més de 10 anys Laurie Anderson i com va dir David Bowie Lou és el rei de Nova York.

The Velvet Underground és l’origen del rock sense imitacions. No hi ha cap altre. Heroin continua sent , sota el meu punt de vista , la millor cançò de la història del rock. La trajectòria de Lou Reed està marcada per les lletres, modernes , concises i allunyades del puritanisme més mediocre dels Estats Units. Avui, encara Lou innova , experimenta amb sons electrics , es reinventa.
Metal Music Machine (MMM) és un disc doble on cada cara del vinil dura 16’01’’ exactament i l a darrera cara està ratllada per tal de que tu només siguis qui voluntariament apagui la música estrident, sorollosa i desafinada que composa el disc més vanguardista de la història de la música. Lou afirma que ningú ha escoltat el disc sencer mai. És cert. El disc es retornava a les botigues perquè la gent o bé es pensava que estava espatllat o bé per una presa de pel. Va ser la butifarra més gran contra la industria del disc i l’experiment més salvatge del rock. Només per això el vinil reposa en el lloc més ilustre d’entre els meus discos, vinils és clar.
És un miracle que Lou sigui viu. La heroina, la cocaina, l’alcohol des dels temps de la Factory amb Andy Warhol com el seu mentor en temps de la Velvet, era el menor dels seus problemes (es va arribar a punxar en un escenari). Dies sencers sense dormir,sense menjar, substancies químiques per la vena etc…van fer de Lou un personatge a prova de bombes. Eren també els temps de Raquel (el transexual de qui es va enamorar), del Lou psicodelic (una setmana meva supera el teu any, resava la carpeta del MMM). “Em vaig inventar el meu personatge. Després em va semblar interessant poder ser com ell i em vaig convertir en ell. Però amb tanta pose hom ja no distingia la realitat”, va afirmar una vegada.

Lou Reed ha fet molt de mal a molta gent començant per ell mateix. No és simpàtic, no és agradable, no és el paradigma d’un músic de fans. Però ell mai no mira enrera. És igual , les seves cançons són maravelles, autobiografies complertes i, si em permeteu l’arrogància meva i de l’autor, el Tenesse Williams de la música. Lou Reed és un escriptor brillant.
“berlin” va suposar la meva entrada el rock i per la porta gran.
Si anem al segle XXI trobem The Raven, un disc ple de poesia de Poe, de música amb un so inmillorable,una obra mestre. La música de Lou Reed és la definició del rock/autor.

Lou Reed fa 68 anys i que siguin molt més.

La meva Discografia bàsica : “Berlin”, “Coney Island baby”, “New York”, “The Raven” i “Magic and loss”

La meva obra bàsica : New york by Lou Reed (llibre de fotografia), Pass throug the fire (Travessa el foc, recull de lletres)

Imprescindible: The Velvet Underground by Ignasi Julia