De petit estiuejava a Marçà, un poble a tocar Falset. El Priorat sempre m'ha semblat bonic en una barreja de melaconia, passió pel vi, i bellesa del paisatge. I m'agrada visitar-lo de tant en tant.
Aquest cap se setmana, Porrera era el lloc per trobar el meu amic silenci i la tranquilitat que sempre cerco.
Fa molts anys hi vaig fer la ruta Llachiana.El cantautor va posar en el mapa el poble quan va gravar el seu disc Porrera (1994),el meu preferit de la seva carrera, i hi va fixar la seva residència. Llach però quedava fora del pla en aquesta ocasió. El feia de tornada al Senegal on hi té la seva Fundació.
Per cert, bellesa en estat pur mentre passes de Porrera a Falset per la carretera interior.
El cas és que assegut a un bar del poble, davant la meva sorpresa veig arribar a en Lluís des del camí que du a les vinyes. S'endinsa amb el seu enòleg en una espècie de magatzems. Dubto. Però quan hi surt sol m'hi acosto.Ens abracem. Soc un fan i ell un músic retirat que es fa gran, amable, simpàtic.
"no, no,no. Oblida't-en. Treu-t'ho del cap. Vaig voler fer un aterratge en condicions i no com un ocell tocat." em diu en resposta quan li dic que el trobo molt a faltar. Li recalco que és un sentiment i que la seva coherència el fa més bell. S'hi acosta (ell) a la meva dona i el meu fill. Els saluda. S'interessa. Li diu rient a la meva parella "quina tortura, no?". Li acabo de dir que nit rera nit, any a any, disc a disc l'escoltava.
Li robem una foto que ell hi accepta de bon grat. "Trobo que tens una retirada a Montgomery Cliff. No t'ho han dit mai? Saps qui és?" - Em diu en Lluís. "Tu ets més maco, li contesto".
Està relaxat,a casa seva. Ha vingut a fer un cop de mà en la verema i acuidar del seu Vall Llach (celller de prestigi on ell és soci fundador).
El negoci ha baixat. Ja no envien els visitants a la botiga del poble. Ara el vi el venen ells i la botiga sembla un parc temàtic d'en Llach.
Minuts més tard el seu mític Cafè Antic està ple de gom a gom. Fan el Barça amb el Getafe i en Lluís s'ho mira com un més. Got d'aigua i fruis secs en mà. Encara és vegetarià i no menja carn ni els entrepans del Cafe. Acaba la primera part i marxa.Jo també, vaig a sopar a Lo Teatret (mític restaurant de Porrera en hores baixes on un dia va ser testimoni de la biografia que li va fer Ignasi Riera).
L'endemà ens tornem a creuar. Va a la verema. Uns fans el busquen però fan tard. Ell ja és el camp i l'endemà té intenció de baixar a Barcelona.
Jo continuo l'excursió. Camí del Falset. Ressona el meu cap, la tornada de la cançò que obre el disc "La Sentiu crida un somni amarat de claror, La Teixeta l'amor, però les Marrades l'oblit del Nord"
Notes d'aquell que un dia em va fer sommiar i plorar.
"Porque las cosas cambian y de todo comienza a hacer ya mucho tiempo..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada