Català de l'any 2012

Parèntesi rar però necessari en el meu blog essencialment cultural.
Els premis no m’agraden. Són reconeixements sovint manipulats i ple d’interessos. He votat poquísimes vegades I ahir va ser una d’elles.

El premi al català de l’any 2012 tenia un efecte diferenciador enguany per mi. Lluny de les misèries humanes,de l’economia contaminada i de la putrefacció dels polítics, encara hi ha un tant per cent de la humanitat que mereix més.
“El món tal qual és”, un frase que retomba les parets de la meva ment sense entendre-la bé pronunciada per un home sant : Vicenç Ferrer. “El món tal qual és”, d’acord, però un pou de brutícia que no accepto.

Ara fa més d’un any i com gairebé per art de màgia em vaig endinsar en un món afortunadament allunyat de mi i que té una paraula que em provoca vòmits : leucèmia. No sé perquè em vaig detenir en aquest punt, no m’ho explico. El cas és que em vaig detenir a mirar-la atentament. Diu un dels meus mestres, Lou Reed, que si et detens un temps a mirar coses que no voldries ni ensumar la teva ment pateix canvis a voltes positius.
Després de molts i molts mesos de reflexió, vaig retirar tota aportació econòmica a qualsevol ajuda i em vaig fer donant de mèdula osea. Un pas carregat de por però ple de determinació i convicció. Sabent que en qualsevol moment un petit patiment meu pot donar una vida.

Quan ahir el Dr. Josep Sanchez de Toledo va guanyar el premi em vaig alegrar moltíssim. Hagués estat un pèl injust que una causa política (de la qual jo em proclamo total defensor com la independència de Catalunya) o una història de superació ( entrenyable però una més) haguessin eclipsat l’obra mestre de la feina diària del Doctor que té l’honor d’haver fet per primera vegada intervencions com , arribat el cas, jo seria una peça clau.
L’Oncologia infantil capitenajada per aquesta gent ens fa sentir esperençats. L’esperança de que per sobre de misèries de crisis financeres, polítics fastigosos o empresaris negrers i ambiciosos que són una taca de la humanitat,gent com el Doctor ens recorden que el nostre viatge pot ser bonic. Només cal estimar.