Un any sense Newman

El món del cinema és inmens. Al llarg de la seva història ens ha emocionat i ens ha parlat de moltes coses. Hi ha i hi hagut grans actors. Em venen al cap molts noms, molts títols. Però si m'hagués de quedar amb una actriu , aquesta seria l'adorable Audrey Hepburn. I si m'hagués de quedar amb un actor, aquest seria sens dubte en Paul Newman.

Ja fa molts anys que Newman em va enganxar. Lluny dels ulls blaus, del sex appeal del star system , ell ha estat una actor que em va enlluernar. Jo crec que des de que vaig veure "Paris blues", estrenada a Espanya com "un día volveré" i des de que vaig veure "the helen morgan story" (Para ella un solo hombre, a Espanya). Newman em va arribar a l'ànima. Potser per aquest motiu encara són els seus films que més m'agrada tornar a veure.

Tinc l'honor d'haver vist tots els seus films. Encara recordo quan buscava com un boig el seu curt no estrenat a Espanya que es diu "on the hamless of tobacco" amb Martin Feldman.

Des de la inicial i fallida "El caliz de plata" fins el seus capítols ocasionals en films menors (Mensaje en una botella era horrorosa) , Newman posava el segell de qualitat. Va acabar la seva carrera amb Camino a la perdición i posant veu a Cars. Dos títols que no van arribar a un nivell on un Newman ja ociós i vell interpretava per divertir-se.

Ahir a la 8 es va reposar "Somebody up who likes me" (Marcado por el odio) on donava vida a Rocky Graziano, brillant boxejador i que va ser el seu segon film que el va llençar a la fama.

Rebel, allunyat de l'Academia que es va portar malament amb ell, Newman es va ajuntar amb la maca Joan Woodward amb qui va formar el matrimoni més estable de Hollywood. Va ser "the long and hot summer" on ells dos estan preciosos al costat d'un genial Orson Welles on va esclatar l'espurna. Era l'epoca de la seva Gata sobre la teulada de zenc amb l'encisadora Elisabeth Taylor.

La seva vida va estar marcada per la mort de Scott , el seu fill heroinoman. La seva mort el va portar a un sentiment de culpa mai no curat i que es va desfogar amb la fundació Newman's own (famosa pels seus productes per cuina on destinava integrament els beneficis a causes molt nobles).
La relació amb Scott es fa palesa a "Harry and son" on va demostrar, juntament amb "l'efecte dels raigs gamma sobre les margarides" que també va ser un excel.lent director.

Són aquests films on degustàvem al Newman pur. No parlarem dels seus films amb Redford (the sting , per exemple) o del seu genial "buscavidas" que són ja llegenda del cinema. En qualsevol cas hi ha desenes de títols emblemàtics : el Hitchkock "torn curtain" amb Julie Andrews, la saga del famós inspector Haper, els films basats en Tenesse Williams, The Price, Traidor a su patria, Samantha i un llarg etc..

Es va fer estimar. Va portar una vida coherent i ens va deixar un grapat de films que m'agrada revisar.

Paul Newman ens va deixar. Sempre deia que un cop arribés al final, tot hauria acabat.

El que és segur és que es retrobarà amb Scott i tindrà la pau final que en vida li va mancar.

I això sí, segur que està pujat dat d'un dels seus fidels cotxes de F1, l'atre gran passió de l'actor.

Rest in peace, Paul.

PD : Surt a la venda la seva primera biografia.