Llits : Lluís Llach posa música al TNC

Malgrat tota la música que m’arriba agradar , tots els cantants i totes les cançons, hi ha un cantautor que sempre ha estat per mi el millor. Alerta, no és el millor músic, ni el millor cantant però sense cap mena de dubte per mi ho és i és qui més m’ha emocionat en tota la meva història. Estic parlant del grandíssim Lluís Llach.
Com sempre passa a la meva vida, arribo tard a tot arreu malgrat mai no perdo el temps. Així si a la meva història en el pop-rock/canço d’autor comença amb 2 discos (“The Doors” i “Berlin”) i mentre de jovenet m’endinsava en el món de la maravellosa Velvet Underground i en la màgia d’en Jim Morrison, Lluís feia discos memorables sota la meva ignorància. Puc dir, que la meva historia musical amb Lluís comença amb una obra “menor” en la seva discografía : “El pont de mar blava”, un dels pocs discos que li costa aguantar el pas del temps malgrat els bells poemes del seu amor particular M.M. Pol.
I quan estimes o admires algú també ets crític amb ell, i jo amb el meu estimat Llach també ho he estat. Ha tingut algun discurs contradictori, ha sabut viure bé i no he compartit algunes manifestacions seves (com defensar el moviment Okupa o la fallida Banda sonora de Salvador i la defensa que en va fer)
Llach bon músic per sobre de banderes? Absolutament. Per això mantinc fins a la mort que el millor disc d’en Llach és sens dubte “Porrera” editat per Picap al 1994 (Llach madur).
Penso que el tram final de la seva carrera ha estat digne d’un músic que assoleix la seva máxima expressió. Discos com “9”, “Jocs” o “Temps de revoltes” estan a l’alçada de la seva obra més popular. Soc un gran defensor d’aquest Llach una mica menyspreat davant dels seus clàssics.
Que podem dir dels seus clàssics? Doncs que el seu Viatge a Itaca és una obra mestre però que les seves primeres cançons com “l’estaca “ són simbols d’una época que musicalment no aguanten el pas del temps. En canvi, té desenes de preciocitats menys conegudes : “vida” , “aprendre” ,“ale”, “criatura dolcíssima”, “canço a mahalta”, “fins el mai” etc…

El seu acomiadament a Verges ,del que soc afortunat d’haver assisitit al seu últim concert, figura en el recital més emotiu que he viscut mai (i en el millor concert). També vaig ser crític en l’excés de mitjans que li van dedicar perquè Llach és un símbol però dedicar programes sencers de radio i televisió en prime time obviant la resta de la realitat va ser un excés, que vaig disfrutar, això sí.
Carta a Porrera d’aquest qui escriu amb un regal, una rosa i una nota que deia entre altres coses : “Gràcies. Ha estat tot massa perfecte. El cercle s’ha tancat. No tornis mai.”
Tossut com és, torna però no torna amb aquest “Llits” d’en Lluís Danès. Tota la banda menys ell que diu que estarà al seu barco per Grècia. Les cançons noves portaran el seu segell. Els assajos ja han començat. Qui tingui curiositat “Tranuites circus” corre per DVD , una obra que també va estar el TNC i que porta la mateixa marca que aquest Llits.

Lluís Llach em va emocionar molt per primera vegada. És dels pocs autors que em comprava els discos sense sentir-los previament, cada disc era una meravella. La seva retirada em va fer vagar per un cert decensís musical que vaig recuperar amb els meus autors de sempre bascos i amb Vegas.
Encara recordo les vegades que he tingut oportunitat de dirigir-nos cuatre paraules i de ser-hi a prop. No hi havia gaire personatge.
No m’hi vaig acostar gaire intentant fer el contrapés a totes les senyores, homenots,nens etc…que sistemàticament l’han assetjat després dels concerts mostrant una paciencia il.limitada.
Ha estat el responsable de nits musicals memorables. L’he perseguit durant anys, anant a veure’l durant varies nits seguides, comprant discos fins I tot abans de que sortissin a la venda etc….
Ha estat un luxe i un plaer.

Arriba Llits al TNC. Una obra en aquest teatre especial per ell. Allà on va fer aquell memorable "Triada" , el teatre que va inaugurar un dels seus amors (J.M Flotats). Veurem que ha escrit però no el veurem.

Us recomano aquesta obra. Llach és sempre una garantia.

A banda :

1. Món Llach : Llibre de fotografíes del seu entorn, la seva gent, els seus amors 2. Porrera / Món : La seva obra mestre
3. Alè de revolta : Una biografia massa contextualitada però amb bona aproximació a l’autor
4. La revolta permanent : Excel.lent DVD on ens mostra tot el que l’ah envoltat i que ha sabut canalitzar amb cançons
5. La forja de un rebelde : Disc intrumental que ens mostra el Llach compositor
6. Idus (Vall Llach) : El germà mitjanet de l’altre obra mestre : el vi Vall Llach
7. Canço d’amor : Una canço que defineix a la perfecció el sentiment homsexual
8. Porrera : el seu poble residencial enmarcat pel riu Corriella i la Teixeta. Una meravella de la natura.
9. Miquel M. i Pol : Germanies / Porrera/ el pont de mar blava porten la seva signatura
10. Audidència Nacional : Primer i unic disc dels 16 jutges. Ell va ser el numero 16