Dir que Benito Lertxundi (Orio, 1942) està el mateix nivell musical i literari que Leornard Cohen o Bob Dylan no és cap bestiesa. És més ho defenso fermement.
Ahir després de fer una gincama per arribar el Teatre Joventut de l’Hospitalet (i no direm res de la “simpatia” del personal de la Sala) hi vaig arribar, i se’m va aturar el temps durant les dues hores complertes que el pare , i últim viu després del trapàs d’en Mikel Laboa, de la cançò basca ens va regalar amb el seu recital.
Lluny queda de l’època de ez dok amairu (no som 13) , l’equivalent als setze jutges, però Benito camí dels 70 segueix en forma i ens ho demostra publicant discos i girant amb una banda extensa i de molt alt nivell musical. Ahir l’excusa era tornar a presentar el seu ùltim album “itsas ulu zolia” (Sons dels gemecs del mar) que ja vam poder disfrutar el novembre de 2008 a l’Auditori.
El recital amb un Benito més rodat ( a l’Auditori tenia problemes amb les lletres) es va alternar els solos instrumentals molt folk , i que servien per petits respirs de l’autor, amb les cançons del darrer album alternades amb vells clàssics. Abans de cada tema, i com és costum en Lertxundi, lectura dels textos la majoria d’ells amb traducció complerta al castellà o català. Aquest és un tema que agraeixo i m’indigna a la vegada. L’Èuscar és difícil, d’acord. Però és que tots els que hi assiteixen als concerts de Cohen, Springsteen o Lou Reed dominen l’anglès I entenen les lletres?? Un respecte doncs, a la música basca i a una llengua encara avui menyspreada i estigmatitzada.
Un Benito Lertxundi rarament xerrador (“Catalunya es nuestra otra casa”), que va explicar anecdotes com quan va coneixer a Pete Seeger va repassar entre d’altres clàssics com Baldorba, Bizkaia Maite o l’esferidor poema de Ion Maia “Itsaroari Begira” , cançò inèdita inclosa en el directe del 40 aniversari als escenaris ( “deixeu-me exhalar l’ultim alè mirant el mar”, resa el final del poema)
Al final un “zebat gera” (encara malauradament actual, i que us adjunto el text traduït) va concloure un dels millors recitals que he vist en els últims anys.
Una sala gairebé plena va acomiadar al cantautor dempeus i on sabem , entre altres coses per edat, les seves visites s’aniran espaiant en el temps. Una llarga cua l’esperava al final del recital. No seré jo qui l’agobii més i vaig marxar.
Respecte el tracklist….més o menys és aquest donat que no anava preparat per anotar-ho tot i val a dir que entre tema i tema com deia sovint hi ha via llargs interludis instrumentals molt folk per descans del “Bardo de Orio” i lluiment d’una banada de 7 músics, entres ells la seva dona Olatz Ugasti qui va cantar Itoiz.
Ahir després de fer una gincama per arribar el Teatre Joventut de l’Hospitalet (i no direm res de la “simpatia” del personal de la Sala) hi vaig arribar, i se’m va aturar el temps durant les dues hores complertes que el pare , i últim viu després del trapàs d’en Mikel Laboa, de la cançò basca ens va regalar amb el seu recital.
Lluny queda de l’època de ez dok amairu (no som 13) , l’equivalent als setze jutges, però Benito camí dels 70 segueix en forma i ens ho demostra publicant discos i girant amb una banda extensa i de molt alt nivell musical. Ahir l’excusa era tornar a presentar el seu ùltim album “itsas ulu zolia” (Sons dels gemecs del mar) que ja vam poder disfrutar el novembre de 2008 a l’Auditori.
El recital amb un Benito més rodat ( a l’Auditori tenia problemes amb les lletres) es va alternar els solos instrumentals molt folk , i que servien per petits respirs de l’autor, amb les cançons del darrer album alternades amb vells clàssics. Abans de cada tema, i com és costum en Lertxundi, lectura dels textos la majoria d’ells amb traducció complerta al castellà o català. Aquest és un tema que agraeixo i m’indigna a la vegada. L’Èuscar és difícil, d’acord. Però és que tots els que hi assiteixen als concerts de Cohen, Springsteen o Lou Reed dominen l’anglès I entenen les lletres?? Un respecte doncs, a la música basca i a una llengua encara avui menyspreada i estigmatitzada.
Un Benito Lertxundi rarament xerrador (“Catalunya es nuestra otra casa”), que va explicar anecdotes com quan va coneixer a Pete Seeger va repassar entre d’altres clàssics com Baldorba, Bizkaia Maite o l’esferidor poema de Ion Maia “Itsaroari Begira” , cançò inèdita inclosa en el directe del 40 aniversari als escenaris ( “deixeu-me exhalar l’ultim alè mirant el mar”, resa el final del poema)
Al final un “zebat gera” (encara malauradament actual, i que us adjunto el text traduït) va concloure un dels millors recitals que he vist en els últims anys.
Una sala gairebé plena va acomiadar al cantautor dempeus i on sabem , entre altres coses per edat, les seves visites s’aniran espaiant en el temps. Una llarga cua l’esperava al final del recital. No seré jo qui l’agobii més i vaig marxar.
Respecte el tracklist….més o menys és aquest donat que no anava preparat per anotar-ho tot i val a dir que entre tema i tema com deia sovint hi ha via llargs interludis instrumentals molt folk per descans del “Bardo de Orio” i lluiment d’una banada de 7 músics, entres ells la seva dona Olatz Ugasti qui va cantar Itoiz.
Mila esker, Benito.
Zenbat gera (cuantos somos?)
Nuestras intenciones, esperanzas,
Zenbat gera (cuantos somos?)
Nuestras intenciones, esperanzas,
el pueblo, la libertad,
la justicia, la paz,
la verdad, el amor...
¿Mitos, simples palabras?
¿Cuántos somos?
¿Cuatro, uno,tres, cinco, siete?
¿Qué hemos hecho?Nada
¿Qué hacemos?
Pegarnos entre nosotros
¿Qué vamos a hacer?
¿Matarnos entre nosotros?
¡Eso no! ¡Eso no! ¡Eso no!
Tracklist
1.Hitzak
2.Patiada trixtea ternuarak
3. Baldorba
4. Haizeak jotze zuen
5. Bakea
6. Ilargia
7. Itsaoari begira
8.Udakken Koloretan
9. Zergatik utzi kantatzeari
10.Nere herriko neskatxa maite
11. Bakea
12. Itoiz
13. Kantuz
14. Bizkaia Maite
15. Zenbat gera
Tracklist
1.Hitzak
2.Patiada trixtea ternuarak
3. Baldorba
4. Haizeak jotze zuen
5. Bakea
6. Ilargia
7. Itsaoari begira
8.Udakken Koloretan
9. Zergatik utzi kantatzeari
10.Nere herriko neskatxa maite
11. Bakea
12. Itoiz
13. Kantuz
14. Bizkaia Maite
15. Zenbat gera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada