No és gens fàcil descriure el que passa en una sala on el gran Santiago Auserón canta. Feia molt de temps que el seu alter ego, Juan Perro, no feia cap concert (a excepcio d'aquesta gira) o treia cap disc. Ahir, a l'Auditori, es va viure una nit especial. L'excusa són 15 nous temes que va presentar i on la sessió es va enregistrar de cara a un futur nou album. Perquè Santiago Auserón , i subratllo Juan Perro i deixo de banda la seva ombra Futura ja caducada, és un músic molt especial. Elegant, culte, simpàtic, modest, proper, agradable i amb un camí cap els 60 anys molt ben portats , Auserón demostra que no és només un creador de cançons sino un poeta consagrat. Amb una guitarra, però poeta. És el mestre, potser agradi més o menys però la qualitat de les seves composicions és indiscutible. Hi ha influències clares com els sons cubans, el jazz i d'altres que no se saben ben bé d'on venen. Auserón beu de moltes fonts, es pren temps i treu cançons erudites.
Ahir vaig arribar a la Sala 2 Oriol Martorell de l'Auditori amb un cansament físic i mental important. No sabia si podria aguantar el concert, no per la qualitat sino pel meu estat. La cosa es va reactivar només veure el Perro amb el seu ball simpàtic al primer tema de la nit.
El concert de l'Auditori va estar centrat en els nous temes. Si bé les concessions del Mr Hambre amb "la charla del pescado" o les del seu Cantares de Vela amb "la misteriosa" van se gairebé noves pels seus arrengements, els nous temes com "Jose Rasca" , "Reina Zulú", "poco talento" o "Malasaña" ("la dedico al barrio de Madrid y no quiero celitos o morritos que la Negra Flor tuvo su tiempo, fity-fifty", soltó el maño amb to bromista) van resultar temes que enamoren i rodats en escena.
Auserón a més té bon gust perquè els músics que l'envolten són sensacionals. Com és el cas de Joan Vinyals , el guitarrista esquerrà que l'acompanya i que dóna un toc extraordinari als temes.
Al final un públic dempeus, enbogit com feia anys que jo no veia i un Santiago agraït a un Auditori que va penjar el cartell "entradas exhaurides", li van treure dos clàssics molt gos : "Perro flaco" i "Fonda Dolores".
Val a dir que la majoria dels temes eren nous, per tant el tracklist s'em fa difícil reconstruir-lo i més ordenar-lo però més o menys seria aquest :
Tracklist :
1. La nave estelar
2.El miro del pruno
3.Pies en el barro
4. La charla del pescado
5. La misteriosa
6. Una bestia que ruge
7. Reina Zulu
8 Poco Talento
9. El carro
10. Obstinado en mi error
11. Malasaña
12. Jose Rasca
13. Duerme zagal
14. Río negro
15. Canción sin estribillo
16. El forastero
17. Pajaro de Siracusa
18. A un perro flaco
19. Fonda Dolores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada