Nit inovidable ahir a la nit a la Sala Luz de Gas, doncs el format concert-tertulia que el cicle “En persona” organitza entre autors va resultar una delicia.
Concert de butxaca de Nacho Vegas, Abraham Boba i Fernando Alfaro. Concert breu de 4 cançons per cap i col.laboracions i al fons de l’escenari una tauleta amb licors per rebre preguntes del public.
La nit es va obrir amb Boba repasant el seu excel.lent disc “La Educación” amb temes com la que dóna títol a l’album i en format piano amb un violí subtil d’acompanyament. Però és clar, l’estrella és Nacho que va al.legar nervis doncs el format l’enganxava descol.locat. Nacho va obrir amb un preciositat inèdita “cosas que nunca hay que contar” i va continuar amb “el extranjero” (la seva versió de Cohen) , una versió en asturianu d’un tema del grup Manel (“quien me acogió muy bien, me llevaron al Camp Nou “, va dir) i va tancar amb una ja treballada “la gran broma final”.
Molt sobri i cantant molt bé, Nacho va acompanyar a un fluix Alfaro que va fer el que va poder.no m'agrada.
Copes en mà , Nacho va respondre a preguntes tant surrealistes com “amb quin humor s’identifica” a la que va respondre amb un to Eugenio.
“Miss Carrousel” i final del concert. El personal de sala , desagradable (va acabar fent fora els propis músics). Tot i així visita al camerí amb un agradable, simpàtic , i molt xerraire Nacho Vegas. Van continuar la nit a la que vaig ser convidat però vaig declinar amablement.
I ès que aquest músic no té “alas de divo”. Un autèntic amor.
Concert de butxaca de Nacho Vegas, Abraham Boba i Fernando Alfaro. Concert breu de 4 cançons per cap i col.laboracions i al fons de l’escenari una tauleta amb licors per rebre preguntes del public.
La nit es va obrir amb Boba repasant el seu excel.lent disc “La Educación” amb temes com la que dóna títol a l’album i en format piano amb un violí subtil d’acompanyament. Però és clar, l’estrella és Nacho que va al.legar nervis doncs el format l’enganxava descol.locat. Nacho va obrir amb un preciositat inèdita “cosas que nunca hay que contar” i va continuar amb “el extranjero” (la seva versió de Cohen) , una versió en asturianu d’un tema del grup Manel (“quien me acogió muy bien, me llevaron al Camp Nou “, va dir) i va tancar amb una ja treballada “la gran broma final”.
Molt sobri i cantant molt bé, Nacho va acompanyar a un fluix Alfaro que va fer el que va poder.no m'agrada.
Copes en mà , Nacho va respondre a preguntes tant surrealistes com “amb quin humor s’identifica” a la que va respondre amb un to Eugenio.
“Miss Carrousel” i final del concert. El personal de sala , desagradable (va acabar fent fora els propis músics). Tot i així visita al camerí amb un agradable, simpàtic , i molt xerraire Nacho Vegas. Van continuar la nit a la que vaig ser convidat però vaig declinar amablement.
I ès que aquest músic no té “alas de divo”. Un autèntic amor.
un cop més , gràcies Nacho.
Boba : “La educación”, “Frió”, “ Hagamos algo antes de morir”, “canción sin acabar”
Nacho : “cosas que nunca hay que contar”, “plan quincenal”,“la gran broma final”, “el extranjero” , “miss carrousel” + colaboración con Boba y Alfaro
Alfaro : “ Camisa de fuerza Hawaiana” + inèditas
Boba : “La educación”, “Frió”, “ Hagamos algo antes de morir”, “canción sin acabar”
Nacho : “cosas que nunca hay que contar”, “plan quincenal”,“la gran broma final”, “el extranjero” , “miss carrousel” + colaboración con Boba y Alfaro
Alfaro : “ Camisa de fuerza Hawaiana” + inèditas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada