Fermin Muguruza : berriz

Fermin Muguruza no para de trabajar y se agradece. Tras finalizar la gira de su "Euskal Herria Jamaika Clash", el proximo día 3 de diciembre sale a la venta "Irun, Lion, zion in dub." un disco recopilatorio de sus inquietudes dub y que contiene aquel "Milaka Bilaka" que compuso en apoyo a las agresiones del macrojuicio.
Sale un libro a la venta fotografico de la gira y Fermin vuelve agradecer desde su incansable web las muestras de solidaridad ante su constante reclamación política de treguas y dialogo para conseguir una Euskal Herria en paz.

Mila esker zuri, Fermin, eta beti lagunok izango dituzu, hemen , Catalunian. Badakizu, zure bigarren extea, beti bezala.
Aurrera eta jo ta ke musikarekin !!!

Mis relatos

Tomé prestado el título de una historia breve que parió Lou Reed en aquel 'white light/white heat' de la Velvet Underground para escribir mi primer relato llamado "el regalo", haciendo un guiño a 'the gift'. Fue el inicio de unas sesiones de incotinencia creativa en mi producción de relatos cortos escritos tras diferentes estados de ánimo.

No tienen nada de underground, ni de psicotico, ni se parecen en nada a los textos de Reed, pero son relatos que he reescrito mientras escribía nuevos. Textos sobre todo centrados en la condición del ser humano y como diría kundera en la levedad del ser.

Me encuentro en un largo viaje que me está llevando, y me llevará, muchos meses. Una novela cuyo titulo aun no he decidido pero que narra , como diría Nacho Vegas, actos inexplicables en un forma narrativa más autobiográfica de las no autobiográficas.
Las canciones de palacio de Vegas y su tristeza o las situaciones cotidianas me empujan a escribir, me estimulan pero tomando la imaginación como punto de partida.
Quizás algún día vean la luz. De momento, se cuelan en concursos literarios aun sin tener pretensiones.

Puede que a alguien les guste. O puede que no.

Juliette Binoche : Pura sensualitat

Ja fa molts i molts anys , la trilogia dels tres colors signada pel realitzador Krzysztof Kieslowski em va commocionar. Va ser amb “Bleu “ (1993) que vaig descobrir, com molts, a una jove i seductora Juliette Binoche.Una història molt dramàtica que donava peu els dos films que la van seguir.
Juliette ha estat coherent amb la seva filmografia donant un toc sensual, dramàtic i reflexiu amb pel.licules descriptives i dramàtiques.Des del seu Oscar pel “paciente ingles” fins a la simpàtica “Chocolat” amb Johnyy Deep o la malaltisa “Caché” amb Daniel Auteil.
Ella com el vi ha anat millorant i els 43 anys es troba en forma. I pertany a una generació d’actrius que emocionen i sedueixen. És juntament amb Emmanuel Beart i Isabelle Huppert la que tanca el cercle de les meves actrius franceses preferides.
Aquest mes a l’edició francesa de la mítica Playboy , Juliette es despulla. Per fora, mostrant els seus encants, i per dins sent l’actriu tant interessant que és.
Per molts anys, Binoche.

Markak : Bernardo Atxaga

Es publica en català el darrer llibre de Bernardo Atxaga : Marques.

Un llibre que tracta sobre les marques que els anys deixen a l'ànima de les persones com les marques que s'incrusten en les pedres. Les llàgrimes del su tiet Tomàs i les marques d'una pedra que va veure a Itàlia són el punt de partida d'un llibre que jo considero trist.

Un gran llibre que ja vaig poder fullejar en la seva versió en Euskara i que ara s'edita en la nostre llengua.

Leonor Watling : de la pantalla a la música

Fa uns anys vaig veure en directe a Leonor Watling per TV2 cantant aquell Enjoy the Ride del primer album ,encara sense editar, de Marlango. No em va cridar l'atenció excepte la timidesa de l'actriu davant el micro, no obstant em vaig fer amb una primera edició del disc que fins i tot Leonor desconeix que existeix.

No gaire temps més tard la vaig poder veure en viu i com actriu a la prestrena d'un film prescindible (Inconscientes) i em va començar a copsar.

Leonor no m'agradava. Simplement no m'entrava, que hi farem. Però en alguns films em va començar a cridar l'atenció. Punt d'inflexió va ser "Automatic Imperfection" , segon i millor disc de Marlango. Allà la veu de Leonor em va atrapar i el concert de La Paloma de Barcelona (editat en DVD en una edicio especial) em va acabar d'enamorar amb al seva actitud a escena.

The electrical morning és un disc madur, treballat i amb una Leonor en estat de gràcia.

Serà que dormir amb el Drexler li prova tot i que físicament està cridant l'atenció per la seva delgadesa extrema en la gira que Marlango ha iniciat a Jaen.

Una bona actriu i una millor cantant. I a més bonica. Algú dóna més?

Euskal Herria Sona 2007

Arriba un cop més el Festival de Musica Basca a la ciutat de Barcelona. A més dels tradicionals trikipoteos, tallers de danses populars , arriben els tradicionals concerts.

Vull destacar la presentació dels complices de Jabier Muguruza. Konplizeak és l'ultim treball del cantautor que ens xiuxiueja a l'orella amb música càlida i poesia entrenyable.

A L'Auditori, el 16 de Novembre, Jabier repasarà el disc juntament amb temes ja mítics com els del seu Abenduak 29. Una ocasió per gaudir d'una vetllada tranquila, serena, romàntica i molt molt tendre.

Jabier emociona, un cop més amb els sons de poesia i històries intimistes.

Verano Fatal : Nacho Vegas, el genio

Hace unos años Manta Ray sonaba en los circulos urderground de la música española.
Uno de sus fundadores inició su carrera en solitario. A caballo entre el indie, el Folk., la poesía, la desesperación y los personajes marginados pseudos-autobiográficos.
Nacho Vegas es un músico interesantísimo, intimista, original. Sus letras se enmarcan en pesimismo optimista : “cada contrariedad es una patada en el culo hacia adelante”, dijo en una ocasión.
Su último disco en solitario “desaparezca aquí”, es una genialidad y uno de los mejores discos de los últimos 20 años en el panorama pop español.
Llegaron dos colaboraciones posteriores, una con Bunbury (el tiempo de las cerezas) y la última con otra maldita, Christina Rosenvinge.
Acaba de publicar con la cantante, a quien ya comparan con la desafortunada Nico (velvet Underground), Verano Fatal. Un disco sensacional.

Liceu : Temporada 2007-2008

Torna la temporada del Liceu. La temporada s’obre amb Andrea Chenier d’Umberto Giordano. Una fantàstica òpera per començar l’any. Un any marcat per La Cenerentola amb Juan Diego Florez com a Tenor principal i una Valquiria on serà, potser, l’última oportunitat de veure a Plácido Domingo cantar.I, és clar, l’estrena a Espanya de Death in Venice de Britten dirigit per Sebastian Weigle.
Un Weigle, el nostre director musical, que deixarà el Liceu el 2009 per ser el nou director musical de l’opera de Frankfurt.
Aquest berlinés està sent un luxe per el Gran Tetare del Liceu. Un director fantàstic que ha sabut extreure el millor de l’orquestra i el cor. Sentir un Wagner sota la batuta de Weigle és un veritable plaer.

No a la repressió

Vivim temps entre els polítics i magistrats que despatxen la ràbia espanyoliste ferotge contra els interesos populars.
Aqui a Catalunya , com a Euskal Herria, s’estan vivint dies on , per si quedava algun dubte estem patint la dictadura.
No és una dictadura directe i dirigida per generals amb caporals, si no la dictadura de la Constitució i d’aquells que se’ls omple la boca de democràcia. Uns que ni tan sols l’han votada i altres que veuen l’hotitzó de les eleccions generals.

Aquí a Catalunya, la crema de fotos del rei i la seva repercusió judicial està provocant l’efecte rebot. Fent palés que no hi ha llibertat d’expressió. Hi ha un sector que no vol la monarquia, mai l’ha volguda però no es pot dir res. S’ha de callar sota l’amenaça de presó. Mentre, els feixistes franquistes fan les seves trobades i manifestacions. Aquests no molesten.
El cas més greu l’està patint Euskal Herria on la paraula no pot prendre’s. El lehendakari pot acabar a la presó per preguntar al poble que pensa. Consultes populars , quin mal hi ha?. Haurien d’entrar Navarra i el País Vasc francés. Què pensa Euskal Herria?.
Potser el gran temor és que el poble digui que sí als plans sobiranistes.
La Mesa de Batasuna en ple ha estat arrestada i pot acabar a la presó on Arnaldo Otegi encara continua allà. Potser , potser…si tots anem a la presó acabaran amb les idees d’un poble.No hi ha voluntat de solucionar el conflicte i s’està donan ales a fomentar més violencia.

Fermin Muguruza : Razzmatazz esclata

Pasades les 9 de la nit sonaven els sons/acords i els corus d'un gran exit del primer disc de Fermin amb música de Manu Chao,Maputxe , i va començar un dels millors concerts els que he assistit en els últims anys.

Amb roba paramilitar i una austera posada en escena (només un cartell promocional de la gira i una bandera ,classica en els concerts de muguruza, reclamant l'acostament de presos a Euskal Herria), Fermin va cantar tots els temes del seu últim disc : Euskal Herria Jamika Clash.

Va afegir bona part dels seus éxits en solitari com Dub manifest, In Komunikazioa o 54-46 (que la va dedicar a la jove detinguda Nuria Portules acusada de terrorista pels Mossos) i afegint temes vells com El ultimo Ska (kortatu) o Aizu (Negu Gorriak).

Varem veure un Muguruza festiu com sempre, reivindicatiu i mestís. Fermin va fer esclatar una sala plena i exultant en un ambient de caire independentista que de vegades feia dubtar si estaves entre el públic de lluís llach o en del Fermin , que potser es el mateix.

En els bisos Fermin va sortir amb una samarreta del jugador del barça Oleguer mostrant així el seu suport pel jugador qui va ser objecte de polèmica pel seu article recolzant a un Juana de Chaos en plena vaga de fam.

En definitiva, Mila esker fermin eta ongi etorri Bartzlonara berriz. Esperem que Fermin no apliqui la seva retirada dels escenaris com ja ho ha intentat.

Necesitem cantants com ell.

Lluís Llach : Viatge a Itaca

Lluís Llach va dir adeu a la seva carrera professional amb un emotiu concert final a la seva terra natal : Verges. I vaig tenir la sort de ser-hi. La data : 24 de març de 2007.
24 cançons inovidables. En lluís ens ha fet molt feliços tots aquests anys i es va acomiadar com només un gran artista ho pot fer.

Gràcies lluís, t'estimem.

Fermin Muguruza : Concert a Barcelona 26/04/07

Aupa lagunok:
Oker nenbilen. Esan nuen 2004ean egindako bira nire azkenekoa zela eta 3 urte pasa ondoren berriro ekingo diet, 4 hilabetez, zuzeneko aurkezpen jarraitu batzuei, alegia, tour izenarekin ezagutzen dugun horri. Aurtengo 007 honetan izan behar zuen, Sean Connery (egun, Eskoziako Alderdi Abertzalearen 007 karnetaren zenbakia duena) handiaren irakaspena aintzakotzat hartzeko unea eta nik neuk aitortzeko: “Never say, never again”, hau da, “ez esan inoiz, inoiz ere ez”.Tira, nire birak ez du “No more Tour” izena izango, baina aitor diezazueket, esaldia tatuatuko dudala “Memento” estiloan. Eta Lynchen “Inland Empire” garai nahasi hauetan non Euskal Poliziak lurrean jipoitzen gaituen manifestazio eskubidea aldarrikatzen dugunean, izan dezagun umore zinematografiko apur bat, Chaplinen bandera gorria altxatu eta astinduko baitut, bere “Garai Modernoak” filmean bezala, berriro ere aldarrikatzeko nire marxista izaera (Groucho korrontekoa). Azpian uzten dizuet Amaiak idatziriko biraren inguruko testua, baita apirilean eta maiatzean egingo ditugun kontzertuen datak.A! Eta birarekin hasi baino lehenago, DJ Laia beste ekintza bat izanen da martxoaren 28an Danimarkako Kopenhagen. Laster elkar ikusiko dugulakoan, jaso ezazue besarkada handi bat:Fermin Muguruza

Martxan jarri da jada hiritarren ekimen berri bat, bortizkeriarik gabe eta elkarrizketaren bidez, bake prozesua bultzatzeko ariketa izanen dena.Milaka Bilaka du izena eta: http://www.milakabilaka.org/ orrialdean aurki dezakezue manifestua eta beste zenbait argibide. Gertuena, asteburu honetan, otsailaren 3an egin dugun deialdia manifestazio baterako Bilbon: ELKARRIZKETA, ERRESPETUA, BAKEA.Gainera 18/98+ sumario aurrera zihoan. Dena ez da ETA baina Espania ez du ulertzen.
Errepresioa ez da bidea.
(Mila esker Fermin Muguruzaren website)

Lou Reed va escriure una de les pàgines més emotives de la història del rock l'any 1973.
L'obra mestre basada en la família malaltissa, maltractaments , divorcis , drogues i de gent que no s'avenia. "berlin" és el disc més depriment i depressiu dels que he sentit mai. I potser el més maco de la música pop
Reed ha tornat a emocionar 30 anys després posant Berlin en viu. Amb la banda original de 1973.
Ho podeu trobar a la xarxa en mp3 o m'hompodeu demanar. Una joia al final del concert : Rock Minuet

Euskara Saila

Hemen euskal berriak, euskal foroak etab baina dena euskeraz. Mesedez baina oraintxe euskara ikasten ari naiz orduan nire euskara nibel baxua da.Ikasi nahi dut.....orduan idatzi euskaraz. Anima zaitez !!!!Jo ta ke euskaraz !!!Lehenik eta behin, Fermin Muguruza Bartzelonan egon zen ,Fnac-en. Zertarako? Beno , Ska musika hitz egiteko.Aupa Fermin

Benvinguts al meu espai personal

Aquí trobareu espai on comparteixo aficions, inquietuts.Venus in Furs és un espai que aviat contindrà moltes coses.