Bonica trobada amb Ainhoa Arteta (27/07/09)

Vagi per endavant que Turandot no és una òpera que m’entusiasmi ni Puccini el meu compositor preferit. Ni tan sols al visitar la seva casa-museu a Lucca vaig sentir cap emoció especial.
Molt diferent serà el dia que sigui a Bussetto (bressol de Verdi) o Bayreuth (Wagner) que són les seus dels millors compositors de drames operísitics sota el meu punt de vista.
Així doncs, anar a veure una Turandot, que ja havia vist i de luxe amb Maria Guleghina, amb una música que feia enfonsar el Teatre i amb una direcció impecable ,com li vaig fer saber al Director Musical, no em va omplir del tot fins que l’esclava Liù va sortir a escena. Perquè aquesta Liù d’Ainhoa Arteta era el meu preu de l’entrada.
Perquè Arteta canta, i com canta !!.
Final de la funció d’una opera molt popular i trobada amb els artistes. Vaig passar de tots ja que l’actitut de Guleghina (posada en el paper de Diva) no fa per mi i la resta van estar justets.
Arteta estava realment molt cansada. Ens va confessar que el seu ginecòleg preocupat estava rera l’escenari vigilant. Ainhoa va pel seu quart mes d’embaràs.

Mare meva quin dona !! Qualsevol foto que veieu no li fa justícia. Arteta és guapíssima amb els seus 45 anys tan atractius. Hi havia molta gent al seu voltant i va demanar un temps de descans , així que sense voler agobiar vaig esperar que es mudés. Em va signar tot el que li vaig posar per endavant, va desbordar simpatia i va saluar un per un els que hi erem allà .Ens vàrem fer aquesta foto.
Un parell de petons i cap a casa amb aquest bonic record.

Final de temporada el Gran Teatre. Ja en parlarè de moltes coses (supressió de programes, obres etc…) . Avui tocava Arteta i el setembre una altre Ainhoa (Garmendia) en ocasió de l’Arbore di Diana que és l’opera que obrirà la Temporada. D’aquesta fantàstica soprano en farem un monogràfic.
Per cert, les Ainhoa són “productes” de’Euskal Herria. Tot sigui dit….

Topada amb Lou Reed el 11/07/09

Arribo divendres al Hipocrates Curhotel de Sant Feliu de Guixols. Casualment és l’hotel on Lou Reed i la seva dona Laurie Anderson havien fet la roda de premsa el dia anterior. Porto a la mà New York by Lou Reed , l’últim llibre de fotografia de Reed perquè vaig intentar que me’l signi. Una amable recepcionista veu el llibre i amablement m’ajuda. Em diu que Reed i Anderson es troben allotjats a l’Hotel. S’interessa per la presencia dels nova iorkesos però li diuen que Reed ha marxat als assajos. S’estrena la gira “The yellow pony” un spoken word amb guitarres i sons electrònics de Lou i Laurie.
Arribo a l’Espai Port i saludo a un parell d’amics on a mesura que la fila era més propera a l’escenari el fenomen fan anava in crescendo.
L’espectacle és deliciós i esgarrifós. Llàstima que la gent no sap el que va a veure i un estùpid espectador crida Sweet jane i d’altres marxen del show mentre Lou arranca amb la guitarra un vell “Dorita” que obria el seu album Magic and Loss. L’espectacle recupera joies impagables que es tanca amb un clàssic velvetià “I’ll be your mirrow!
Anderson fa un exercici deliciós de recitació.

Torno a l’hotel a dormir. L’endemà la recepcionista em diu que l’hora de sortida de Reed és a les 16:00 hrs i que si em troba m’avisa. Em dirigeixo a l’SPA , a la zona de saunes quan en un gimnàs mig buit em trobo a la guapa Laurie Anderson aixecan unes peses. Decidim tumbar-nos al Sol a la piscina exterior. Prop de les 14:00 hrs passen just davant meu amb els barnussos de l’Hotel posats Anderson i Reed. És la meva oportunitat. Em dirigeixo a Anderson , simpàtica guapa i afable. Li dic breument el que m’ha semblat el show. Reed es queda impasible , li dono la mà i m’impressiona el seu aspecte tan envellit i castigat. Declinen qualsevol foto o intent d’autograf. Anderson em desitja una bona estada i fugen cap a fora de l’hotel per evitar passar per recepció i trobar-se més gent.
És curiós trobar-se a una llegenda del Rock en barnús, al buffet lliure dietetic mentre jo opto per una carta acurada i amb plats mimats. En l’estona que vaig compartir menjador Anderson va xerrar amb gent suposadament coneguda mentre Reed no va obrir la boca.
Sorpren la diferència en la parella i es confirma la robustesa i l’aspre carácter de Reed.
Em va imposar tant que no em vaig atrevir a fer cap fotografia ni des de la distància.Probablement el malhumorat Reed m’hagués dedicat algun mastegot.
Prop de les 16:00hrs apareix al Hall una furgoneta negre. Unes quantes maletes i molt equipatge de mà es carrega mentre la parella surt ràpid de l’hotel.
Han tingut una estada tranquila on ningú ni tan sols els ha mirat o probablement conegut.
Bé, gairebé ningú.
Jo em dedico a continuar disfrutant del nostre relax en parella, això sí el capitol no deixa de ser memorable per mi.

The Yellow Pony Tracklist - Espai Port 22:30 10/07/09

LR = Lou Reed
LA = Laurie Anderson

Dorita (LR)
Progress (LA)
Mystic child (LR)
Pale blue eyes (LR)
Beginning (LA)
Romeo had Juliette
Maybe it I Fall (LA)
Who I am (LR)
Halloween Parade (LR)
Story about story (LA)
Junior Dad (LR)
Lost art of conversation (LA)
Only an expert (LA)
BIS : I’ll be your mirrow (LR)