.jpg)
Fotografia oficial
Han estat uns mesos mogudets pel cantant asturià. Després de 10 anys ha decidit deixar el seu segell que l’ha vist creixer, Limbo Starr, per iniciar un altre camí d’exploració que és el de l’autoproducció. La creació del segell Marxophone juntament amb alguns col.legues de professió és la seva nova aposta personal.
Diuen que amb Limbo Starr el que hi ha és una pausa i d’altres diuen que hi hagut dents i ungles. En qualsevol cas, el seu nou treball fa temps que està llest i diuen que des de el Limbo no li han deixat fer el que ell volia.
Per compensar, el Limbo ha reeditat el seu millor album, “cajas de musica dificiles de parar”, en format de vinil triple amb un extra : El Fulgor. Tema que va escriure fa molts anys en directe en un llarg documental signat per Ramon Luis Blande on surt un Nacho en la seva epoca més passada (destaca el llarg picor de nas que arriba a tenir en les entervistes, picor típic de qui acaba de inhalar heroïna), escrivint i gravant la cançò en viu. Despullant així la part més íntima d’un cantant.
El Limbo també posa a la venda “los hermanos pequeños” recull de mini-cd’s que Nacho ha anat treien a banda dels albums amb cançons tant bones o millors que les delas albums.
Guerres o no a banda, Nacho té el disc tancat des de fa temps i sortirà a la venda el proper 14 de Febrer. S’han manegat diversos títols. El propi Nacho el va batejar amb “revivación de las hostilidades” , títol que ha caigut a favor del definitiu : “La Zona Sucia”. 10 temes escasos amb un recitatiu pel mig. Titols coneguts ja que el propi Nacho els ha airejat en els últims directes. Diuen que el seu amor amb Christina Rosenvinge, ja acabat, ha estat un punt de certa influència.
La Zona Sucia arrenca. No sabem com ni amb quins formats. El que es segur és que arrenca una suculenta gira que acabarà a casa seva, Xixon, a Asturies. Abans l’espera Valladolid, Vitoria, Madrid , Barcelona, Bilbao etc….abans de creuar l’Atlàntic per anar fins a Mexic, terra que es va fer seva gràcies a la seva gira amb l’Enrique Bunbury.
Jo hi seré als dos concerts que farà els propers 18 i 19 de març a l’Auditori. Un Auditori que ja ha previst l’esgotament d’entrades amb dues dates al recinte barceloní fet que em permet repetir i és que concert que Nacho fa a Catalunya, concert que hi assisteixo.
La Zona Sucia arrenca i durant aquest mes podeu llegir a la Rolling Stone un reportatge on Nacho ens revela certs detalls de la seva gestació.
A més ens parla del seu dur procés de desintoxicació de drogues i que és va barrejar amb la beguda com a problema. Un Nacho seré que és conscient d’aquests problemes i de la seva naturalesa que el tortura. Parla de Marxophone i de la gira que en breu arrenca.
L’hiperactiu asturià es deixa temes fora de la Zona Sucia. Com la versió en asturià del tema dels Manel, per exemple. No en va té projectes que li ronden pel cap constantment com la revisió del projecte de cançò asturiana, la seva banda Lucas 15, o el disc dedicat a Serge Gainsbourg.
La gira la farà amb la seva banda habitual, amb un gran cantautor al teclat: Abraham Boba. Qui també està acabant el seu tercer disc després de la seva peça mestre anomenada “la educación”. L’album tindrà el nom “los días desierto” i gairebé segur que telojenarà a Nacho. Boba té un blog propi molt interessant que explica el que li rota i quan li rota però que des de aquí aconsello : http://abrahamboba.blogspot.com/
De moment, preparem-nos a disfrutar de “la Zona Sucia” amb el millor cantautor en castellà que hi ha a l’actualitat.
Setlist temptatiu :
1. Cuando te canses de mí
2.La Gran Broma Final
3.Cosas que no hay que contar
4. Perplejidad
5.Lo que comen las brujas
6. El mercado sonora
+ 4 temas pendientes de validar
