dimecres, 16 de juny del 2010

Actos Inexplicables : Reedición en Doble LP Vinilo


Nacho Vegas dejó de ser aquel chico jovencito que militaba como guitarrista en las filas de Manta Ray, para inciar un camino en solitario. Tras algunas colaboraciones y temas compartidos, Nacho arrancó su carrera en solitario vomitando todos sus demonios, tristezas y desbarajustes emocionales interiores en un album hasta la fecha único : “Actos Inexplicables”. Editado en 2001, el album fue elogiado por la crítica y escogido como uno de los 50 discos imprescindibles, en castellano, de la historia del rock.

Es imposible escuchar este “actos” sin quedarse con un impacto emocional desgarrador. “El ángel Simón” es quizás uno de sus mejores temas y sin duda de los más trsites. La sombra, grande, enorme de Simón González, político y padre del cantautor, sacude el alma de Nacho y este vomita entre notas unos sentimientos que te destrozan por dentro.
No hay concesiones en este album ni tan sólo para respirar. Canciones como “el camino” o la Coheniana “Al norte del norte” te dejan literalemente desolado. Tan sólo la versión que tanto le gusta al asturiano de su admirado Townes Van Zandt, “Que te vaya bien Mrs Carrousel” , deja un espacio para la parte más rockera, si cabe.
Como nota curiosa, Nacho canta bajito y susurrante en este album. Algo inédito en él que en sus siguientes trabajos se destapó algo más la voz muy segura ya en “el manifiesto desastre”. Él siempre explica que su patológica timidez y que muchos temas fueron compuestos y trabajados en su propia casa rodeado de vecinos le aludieron a cantar así.

El ex-Manta Ray, se destapa en este album. En esta edición en vinilo, de 180 grs i en formato doble podemos encontrar además algunas joyas perdidas. Es el caso de la bonita “las manos dentro del agua” o la historia de la infancia de Nacho (real?) “las noches de la casa de verano gris”. Todos los temas extras provienen del album perdido grabado con la excantante Aroah en “seis canciones desde el norte”.
Luego llegaron las “cajas de música difíciels de parar”, “desaparezca aquí” o minilps. Canciones marcadas por la heroína, los desamores, la bisexualidad, la homosexualidad, su infancia, Asturias etc…

Des el Limbo, su sello, nos ponen en bandeja esta auténtica joya que ya he reservado.
Y como cantaba Pearl Jam : “Spin the black circus” ¡!!!

dijous, 10 de juny del 2010

Christina Rosenvinge : Luz de Gas, Barcelona (10/06/10)


(Autofoto amb Christina i deleitant-nos amb la veu)
Impagable proposta la d’ahir a la nit de la mà de la cantautora Christina Rosenvinge.

En el cicle de concert-tertulia, Rosenvinge va alternar moltes cançons amb intercanvi de paruales amb un públic educat, respectuós i molt fan de la cantant hispano-danesa. No anava sola, doncs l’acompanyava la seva mà dreta Charlie Bautista i Chris Brockaw (cantautor força desconegut aquí i qui va cantar dos temes propis) i Raul (del grup Refree).
Guapa, simpàtica, pintoresca i molt propera, Christina va sortir amb mig hora de retard a escena cantant “por la noche” una de les dues preferides que tinc de seu darrer treball “Tu labio superior”. Pintoresca, doncs es va presentar amb un termo enorme de café, un full amb el tracklist i un cridaner moneder vermell on després va revelar que portava una susbtància per mirar de recuperar una veu que dies enrera va perdre.

El repertori va ser increible doncs va continuar amb temes com “negro cinturón”, “eclipse” i cançons de la seva epoca anglosaxona totes escollides pels seus amics que l’acompanyaven a l’escenari. Algú li va demanar l’altre preferida que tinc “nadie como tu” que gairebé sempre em provoca ganes de plorar.
Veure a la Christina cantar en català no ha de ser gaire habitual i veure-la cantar un tema del seu convidat, Raül de la banda Refree qui va cantar un tema seu “envejece, va estar francament sensacional.
Van haver-hi sorpreses com “Eco”, nou tema que formarà part del seu nou album i temes antics de la seva epoca novayorkesa, en temes inspirats pel seu exmarit Ray Loriga (qui la va abandonar per una famosa model). Va xerrar molt, control.lant molt bé la situació

L’últim tema va ser una versió de la millor banda de la història del rock, la primera i original “The velvet underground”. Mai no havia sentit una versió tan bona de la cançò “all tomorrow parties”.
Final del concert i Christina s’acosta a compartir el merchandaising com a excusa per xerrar més a prop.

Una maravella de concert.

dimarts, 8 de juny del 2010

Manel : Els millors professors europeus (2008)



És un fet que els meus idols musicals tenen uns gustos musicals bastant diferents als meus. Mai no he entès com a músics tan brillants com Llach els hi agradava gent com Comelade, Pla o música francesa de difícil digestió. Sempre que he sentit recomanacions de discos dels meus idols han estat autèntiques tonteries musicals que no m’han agradat gens.
El meu estimat Nacho Vegas acostuma a fer versions i a parlar de músics que li agraden. No fa gaire va confessar que tal era la seva admiració per Marc Bolan que es va fe fer una reproducció a tamany natural de la figura del cantant i que presideix l’entrada de casa seva. A banda del seu admirat Bob Dylan, a qui considera el millor, li agrada gent com Towns Van Zandt (Va fer una versió de Farewell Mrs Carrousel) o Guy Clark (el seu últim disc apareix la versió d’un tema seu rebatejat com “Nueve mañanas). Amb Leonard Cohen hi tenim consens.

Per això quan al Luz de Gas va dir que faria una versió d’un grup català vaig fer una cara com dient “la que ens caurà”. Va dir que era molt fan del Roger, Arnau, Guillem i Martí . Aquest són els membres del grup barceloní Manel. Nacho va fer una versió en asturianu de la cançò “Pla quinquenal” i la veritat és que després de dir amb molta vergonya que li havia sortit fatal, el tema va estar sensacional.
Però qui són Manel? Doncs un grup molt aclamat pel seu disc “Els millors professors europeus” publicat al ja llunyà 2008. No hi ha constància de gaire material nou de la banda però continuen actius i han gravat un tema nou amb Nacho, això sí una versió, “con un beso me bastó” en ocasió de El dia de la música.

Des d’aquest modest blog, puc dir que l’album de Manel és el millor disc en català que he sentit des de la publicació de “i.” de Llach. L’Album va ser elogiat per tot tipus de crítics i la veritat és que respirar nous aires musicals en català m’ha sentat molt bé. “pla quinquenal” , tema estrella del disc, és un gran tema (que Nacho ha convertit en magistral). "Els millors professors europeus" és un disc inmens i, sí, jo ara també soc molt fan de Manel.

Des d’aquí us poso les dues versions, perquè hi trobeu les 7 diferències i perquè veieu la maravella de Manel i la maestria de Vegas.
“Els millors professors europeus” està a la vostre disposició per a qui estigui interessat.
També us deixo la col.laboració conjunta.
Manel : "Pla quinquenal"
Nacho Vegas : "Pla quinquenal" en asturià
Manel i Nacho Vegas : "Con un beso me bastó"