Markak : Bernardo Atxaga

Es publica en català el darrer llibre de Bernardo Atxaga : Marques.

Un llibre que tracta sobre les marques que els anys deixen a l'ànima de les persones com les marques que s'incrusten en les pedres. Les llàgrimes del su tiet Tomàs i les marques d'una pedra que va veure a Itàlia són el punt de partida d'un llibre que jo considero trist.

Un gran llibre que ja vaig poder fullejar en la seva versió en Euskara i que ara s'edita en la nostre llengua.

Leonor Watling : de la pantalla a la música

Fa uns anys vaig veure en directe a Leonor Watling per TV2 cantant aquell Enjoy the Ride del primer album ,encara sense editar, de Marlango. No em va cridar l'atenció excepte la timidesa de l'actriu davant el micro, no obstant em vaig fer amb una primera edició del disc que fins i tot Leonor desconeix que existeix.

No gaire temps més tard la vaig poder veure en viu i com actriu a la prestrena d'un film prescindible (Inconscientes) i em va començar a copsar.

Leonor no m'agradava. Simplement no m'entrava, que hi farem. Però en alguns films em va començar a cridar l'atenció. Punt d'inflexió va ser "Automatic Imperfection" , segon i millor disc de Marlango. Allà la veu de Leonor em va atrapar i el concert de La Paloma de Barcelona (editat en DVD en una edicio especial) em va acabar d'enamorar amb al seva actitud a escena.

The electrical morning és un disc madur, treballat i amb una Leonor en estat de gràcia.

Serà que dormir amb el Drexler li prova tot i que físicament està cridant l'atenció per la seva delgadesa extrema en la gira que Marlango ha iniciat a Jaen.

Una bona actriu i una millor cantant. I a més bonica. Algú dóna més?

Euskal Herria Sona 2007

Arriba un cop més el Festival de Musica Basca a la ciutat de Barcelona. A més dels tradicionals trikipoteos, tallers de danses populars , arriben els tradicionals concerts.

Vull destacar la presentació dels complices de Jabier Muguruza. Konplizeak és l'ultim treball del cantautor que ens xiuxiueja a l'orella amb música càlida i poesia entrenyable.

A L'Auditori, el 16 de Novembre, Jabier repasarà el disc juntament amb temes ja mítics com els del seu Abenduak 29. Una ocasió per gaudir d'una vetllada tranquila, serena, romàntica i molt molt tendre.

Jabier emociona, un cop més amb els sons de poesia i històries intimistes.

Verano Fatal : Nacho Vegas, el genio

Hace unos años Manta Ray sonaba en los circulos urderground de la música española.
Uno de sus fundadores inició su carrera en solitario. A caballo entre el indie, el Folk., la poesía, la desesperación y los personajes marginados pseudos-autobiográficos.
Nacho Vegas es un músico interesantísimo, intimista, original. Sus letras se enmarcan en pesimismo optimista : “cada contrariedad es una patada en el culo hacia adelante”, dijo en una ocasión.
Su último disco en solitario “desaparezca aquí”, es una genialidad y uno de los mejores discos de los últimos 20 años en el panorama pop español.
Llegaron dos colaboraciones posteriores, una con Bunbury (el tiempo de las cerezas) y la última con otra maldita, Christina Rosenvinge.
Acaba de publicar con la cantante, a quien ya comparan con la desafortunada Nico (velvet Underground), Verano Fatal. Un disco sensacional.

Liceu : Temporada 2007-2008

Torna la temporada del Liceu. La temporada s’obre amb Andrea Chenier d’Umberto Giordano. Una fantàstica òpera per començar l’any. Un any marcat per La Cenerentola amb Juan Diego Florez com a Tenor principal i una Valquiria on serà, potser, l’última oportunitat de veure a Plácido Domingo cantar.I, és clar, l’estrena a Espanya de Death in Venice de Britten dirigit per Sebastian Weigle.
Un Weigle, el nostre director musical, que deixarà el Liceu el 2009 per ser el nou director musical de l’opera de Frankfurt.
Aquest berlinés està sent un luxe per el Gran Tetare del Liceu. Un director fantàstic que ha sabut extreure el millor de l’orquestra i el cor. Sentir un Wagner sota la batuta de Weigle és un veritable plaer.

No a la repressió

Vivim temps entre els polítics i magistrats que despatxen la ràbia espanyoliste ferotge contra els interesos populars.
Aqui a Catalunya , com a Euskal Herria, s’estan vivint dies on , per si quedava algun dubte estem patint la dictadura.
No és una dictadura directe i dirigida per generals amb caporals, si no la dictadura de la Constitució i d’aquells que se’ls omple la boca de democràcia. Uns que ni tan sols l’han votada i altres que veuen l’hotitzó de les eleccions generals.

Aquí a Catalunya, la crema de fotos del rei i la seva repercusió judicial està provocant l’efecte rebot. Fent palés que no hi ha llibertat d’expressió. Hi ha un sector que no vol la monarquia, mai l’ha volguda però no es pot dir res. S’ha de callar sota l’amenaça de presó. Mentre, els feixistes franquistes fan les seves trobades i manifestacions. Aquests no molesten.
El cas més greu l’està patint Euskal Herria on la paraula no pot prendre’s. El lehendakari pot acabar a la presó per preguntar al poble que pensa. Consultes populars , quin mal hi ha?. Haurien d’entrar Navarra i el País Vasc francés. Què pensa Euskal Herria?.
Potser el gran temor és que el poble digui que sí als plans sobiranistes.
La Mesa de Batasuna en ple ha estat arrestada i pot acabar a la presó on Arnaldo Otegi encara continua allà. Potser , potser…si tots anem a la presó acabaran amb les idees d’un poble.No hi ha voluntat de solucionar el conflicte i s’està donan ales a fomentar més violencia.

Fermin Muguruza : Razzmatazz esclata

Pasades les 9 de la nit sonaven els sons/acords i els corus d'un gran exit del primer disc de Fermin amb música de Manu Chao,Maputxe , i va començar un dels millors concerts els que he assistit en els últims anys.

Amb roba paramilitar i una austera posada en escena (només un cartell promocional de la gira i una bandera ,classica en els concerts de muguruza, reclamant l'acostament de presos a Euskal Herria), Fermin va cantar tots els temes del seu últim disc : Euskal Herria Jamika Clash.

Va afegir bona part dels seus éxits en solitari com Dub manifest, In Komunikazioa o 54-46 (que la va dedicar a la jove detinguda Nuria Portules acusada de terrorista pels Mossos) i afegint temes vells com El ultimo Ska (kortatu) o Aizu (Negu Gorriak).

Varem veure un Muguruza festiu com sempre, reivindicatiu i mestís. Fermin va fer esclatar una sala plena i exultant en un ambient de caire independentista que de vegades feia dubtar si estaves entre el públic de lluís llach o en del Fermin , que potser es el mateix.

En els bisos Fermin va sortir amb una samarreta del jugador del barça Oleguer mostrant així el seu suport pel jugador qui va ser objecte de polèmica pel seu article recolzant a un Juana de Chaos en plena vaga de fam.

En definitiva, Mila esker fermin eta ongi etorri Bartzlonara berriz. Esperem que Fermin no apliqui la seva retirada dels escenaris com ja ho ha intentat.

Necesitem cantants com ell.