Fermin Muguruza : berriz

Fermin Muguruza no para de trabajar y se agradece. Tras finalizar la gira de su "Euskal Herria Jamaika Clash", el proximo día 3 de diciembre sale a la venta "Irun, Lion, zion in dub." un disco recopilatorio de sus inquietudes dub y que contiene aquel "Milaka Bilaka" que compuso en apoyo a las agresiones del macrojuicio.
Sale un libro a la venta fotografico de la gira y Fermin vuelve agradecer desde su incansable web las muestras de solidaridad ante su constante reclamación política de treguas y dialogo para conseguir una Euskal Herria en paz.

Mila esker zuri, Fermin, eta beti lagunok izango dituzu, hemen , Catalunian. Badakizu, zure bigarren extea, beti bezala.
Aurrera eta jo ta ke musikarekin !!!

Mis relatos

Tomé prestado el título de una historia breve que parió Lou Reed en aquel 'white light/white heat' de la Velvet Underground para escribir mi primer relato llamado "el regalo", haciendo un guiño a 'the gift'. Fue el inicio de unas sesiones de incotinencia creativa en mi producción de relatos cortos escritos tras diferentes estados de ánimo.

No tienen nada de underground, ni de psicotico, ni se parecen en nada a los textos de Reed, pero son relatos que he reescrito mientras escribía nuevos. Textos sobre todo centrados en la condición del ser humano y como diría kundera en la levedad del ser.

Me encuentro en un largo viaje que me está llevando, y me llevará, muchos meses. Una novela cuyo titulo aun no he decidido pero que narra , como diría Nacho Vegas, actos inexplicables en un forma narrativa más autobiográfica de las no autobiográficas.
Las canciones de palacio de Vegas y su tristeza o las situaciones cotidianas me empujan a escribir, me estimulan pero tomando la imaginación como punto de partida.
Quizás algún día vean la luz. De momento, se cuelan en concursos literarios aun sin tener pretensiones.

Puede que a alguien les guste. O puede que no.

Juliette Binoche : Pura sensualitat

Ja fa molts i molts anys , la trilogia dels tres colors signada pel realitzador Krzysztof Kieslowski em va commocionar. Va ser amb “Bleu “ (1993) que vaig descobrir, com molts, a una jove i seductora Juliette Binoche.Una història molt dramàtica que donava peu els dos films que la van seguir.
Juliette ha estat coherent amb la seva filmografia donant un toc sensual, dramàtic i reflexiu amb pel.licules descriptives i dramàtiques.Des del seu Oscar pel “paciente ingles” fins a la simpàtica “Chocolat” amb Johnyy Deep o la malaltisa “Caché” amb Daniel Auteil.
Ella com el vi ha anat millorant i els 43 anys es troba en forma. I pertany a una generació d’actrius que emocionen i sedueixen. És juntament amb Emmanuel Beart i Isabelle Huppert la que tanca el cercle de les meves actrius franceses preferides.
Aquest mes a l’edició francesa de la mítica Playboy , Juliette es despulla. Per fora, mostrant els seus encants, i per dins sent l’actriu tant interessant que és.
Per molts anys, Binoche.

Markak : Bernardo Atxaga

Es publica en català el darrer llibre de Bernardo Atxaga : Marques.

Un llibre que tracta sobre les marques que els anys deixen a l'ànima de les persones com les marques que s'incrusten en les pedres. Les llàgrimes del su tiet Tomàs i les marques d'una pedra que va veure a Itàlia són el punt de partida d'un llibre que jo considero trist.

Un gran llibre que ja vaig poder fullejar en la seva versió en Euskara i que ara s'edita en la nostre llengua.

Leonor Watling : de la pantalla a la música

Fa uns anys vaig veure en directe a Leonor Watling per TV2 cantant aquell Enjoy the Ride del primer album ,encara sense editar, de Marlango. No em va cridar l'atenció excepte la timidesa de l'actriu davant el micro, no obstant em vaig fer amb una primera edició del disc que fins i tot Leonor desconeix que existeix.

No gaire temps més tard la vaig poder veure en viu i com actriu a la prestrena d'un film prescindible (Inconscientes) i em va començar a copsar.

Leonor no m'agradava. Simplement no m'entrava, que hi farem. Però en alguns films em va començar a cridar l'atenció. Punt d'inflexió va ser "Automatic Imperfection" , segon i millor disc de Marlango. Allà la veu de Leonor em va atrapar i el concert de La Paloma de Barcelona (editat en DVD en una edicio especial) em va acabar d'enamorar amb al seva actitud a escena.

The electrical morning és un disc madur, treballat i amb una Leonor en estat de gràcia.

Serà que dormir amb el Drexler li prova tot i que físicament està cridant l'atenció per la seva delgadesa extrema en la gira que Marlango ha iniciat a Jaen.

Una bona actriu i una millor cantant. I a més bonica. Algú dóna més?

Euskal Herria Sona 2007

Arriba un cop més el Festival de Musica Basca a la ciutat de Barcelona. A més dels tradicionals trikipoteos, tallers de danses populars , arriben els tradicionals concerts.

Vull destacar la presentació dels complices de Jabier Muguruza. Konplizeak és l'ultim treball del cantautor que ens xiuxiueja a l'orella amb música càlida i poesia entrenyable.

A L'Auditori, el 16 de Novembre, Jabier repasarà el disc juntament amb temes ja mítics com els del seu Abenduak 29. Una ocasió per gaudir d'una vetllada tranquila, serena, romàntica i molt molt tendre.

Jabier emociona, un cop més amb els sons de poesia i històries intimistes.

Verano Fatal : Nacho Vegas, el genio

Hace unos años Manta Ray sonaba en los circulos urderground de la música española.
Uno de sus fundadores inició su carrera en solitario. A caballo entre el indie, el Folk., la poesía, la desesperación y los personajes marginados pseudos-autobiográficos.
Nacho Vegas es un músico interesantísimo, intimista, original. Sus letras se enmarcan en pesimismo optimista : “cada contrariedad es una patada en el culo hacia adelante”, dijo en una ocasión.
Su último disco en solitario “desaparezca aquí”, es una genialidad y uno de los mejores discos de los últimos 20 años en el panorama pop español.
Llegaron dos colaboraciones posteriores, una con Bunbury (el tiempo de las cerezas) y la última con otra maldita, Christina Rosenvinge.
Acaba de publicar con la cantante, a quien ya comparan con la desafortunada Nico (velvet Underground), Verano Fatal. Un disco sensacional.