La música rock/popular catalana en català no gaudeix actualment de grans músics , ni de grans autors. Crec que queda un llarg camí per arribar el nivell que “els setze jutges” van establir, en especial el grandíssim Lluís Llach. Val a dir, que cantar en una llengua no ha de ser condició suficient per publicar qualsevol material de baixa qualitat al crit de que “com és en tal o qual llengua ja ens veiem obligats a escoltar-la i en tot cas a lloar-la”. No. La música ha de primar per sobre de tot, fins i tot de la militància per la llengua.Els catalans som experts en això, si sentim cantar en català ja se’ns cau la baba. Trist. Hauríem de tenir producció suficient com per menysprear autors que, sigui dit de pas, no són bons i que roden pel país fent espectacles tristos.
En aquest panorama d’aborriment amb la música en català en que fa temps que estic sumergit, avui sorgeix o més aviat es reinventa una jove autora que sembla posar llum a aquest escenari. I és que Maria Coma amb el seu album debut “linoleum” ens ofereix un material de primeríssima qualitat musical. La música de Coma és original , innovadora i un pel underground.
Aquesta joveneta de vint-i-pocs anys sembla que porta un temps fent coses , en especial amb l’Estanislau Verdet (o Pau Vallvé) que és qui li produeix el su disc debut sota el segell independent Amniòtic Records. Però tant és, el seu disc és un bon debut en solitari, modest en origen però molt gran i temes que fan veure que avui dia encara es pot innovar i sorprendre donant un toc d'exquisitesa.Dit això, diguem-ho ara, canta en català. El discurs mai no ha de ser a l’inrevés.
Maria Coma firma el millor disc en català en els últims anys a molta distància dels consagrats músics catalans. Els deixa molt enerera.
La producció està molt acurada amb un so fet amb ganes de fer-ho bé i amb un resultat brillant.
Li costarà fer-se un lloc, perquè els joves valors que no van directe a OT’s o los 40els hi costa. Però tinc fe perquè les seves cançons són joies musicals i hi ha un aprenentatge i un estima per l’ofici que donarà fruits.
Disfrutem doncs de la seves cançons i dels seus directes que esperem siguin molts més.
De moment, us convido a passar per caixa ja que la carpeta de l'album mereix tenir-la entre les darreres obres d'art del món pop
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada